jueves, mayo 28, 2009

HOY ME SIENTO MÁS ESCARLET QUE NUNCA

Ilustrado por: A. Jesús Ramos.
Hola, he decidido colgar el último artículo publicado en la revista InfoGay de este mes, la ilústración como siempre es de mi pintor favorito A Jesús.
(Sorry para los que no entendeis el idioma, pasa que la revista es en Catalan).

AVUI HEM SEMPTO MÉS ESCARLET OHARA QUE MAI!

He començar a escriure un parell de relats i ningú m’interessa, ara estic passant per un moment de canvis a la meva vida i es per això que pot ser el text hem surti una mica personal.
Ara fa Quatre anys vaig decidir tallar amb una relació de vuit anys ja que tot i que aparentment tot anava com la seda tenia la sensació de que no estava complert, es la meva obsessió, aquesta mena desesperada de buscada que he tingut tota la meva vida, tot i tenint aquesta mena de comoditat absurda perquè t’aixeques al matí i no estàs sol, o perquè quan vas al mercat compres per dos i totes aquestes coses, el cert es que jo hem sentia sol igualment i es per això que ara farà cinc anys un dia de Sant Jordi que vaig tancar aquet cercle de la meva vida per tal d’obrir d’altres.
Diuen que quan superes els trenta i amb aquesta situació et tornes molt exigent gairebé maniàtic no es cert, i molts dels que hem llegiu sabreu això en el meu cas es mentida i que puc tenir les mànigues ben amples i ara que tinc gairebé quaranta ni en tinc de mànigues tot i que una sempre ha tingut ben clar els seus principis.
Durant aquets cinc anys he conegut a molta gent la majoria molt interessant i d’altres que ara son avui en dia el meus millors amics, he descobert que no sempre s’esmorza amb diamants, i ningú te relació amb amants inoblidables.
La veritat es que tots els homes que ham passat per la meva vida m’han tractat força bé i estic segur que molts encara estan enamorats de mi, per altres he estat i seré per sempre el seu referent i hem buscaran a mi en totes les seves relacions i això no es possible es clar. El cert es que jo no he tingut, ni en tinc cap referent en qüestió de parella, miro al meu entorn i mai he volgut estar ni ser com les parelles que conec o com les que he tingut això es ben cert.
Amb tot això un dia humit jo anava amb un amic a un concert, durant el camí parlaven de les nostres coses, es a dir dels homes i jo havia decidit tallar amb una d’aquestes històries que de vegades estires i estires quan saps des del primer moment que això no en te de futur i que no et portarà enlloc, i parlant de tot això vaig tenir la sensació de nou a la meva vida un cercle es tancava i que en tenia ganes d’obrir d’altres.
Durant el concert hem va cridar l’atenció un noi molt trempat, i no se com vam acabar junts al final del concert vam començar a parlar tímidament amb frases típiques i un si vols el meu telèfon podríem quedar un altre dia i així va passar.
Sembla mentida però ja han passat dos anys des de aquell dia que vaig quedar amb ells i hem va convidar a casa seva a sopar, era la nostra tercera cita i tots dos estàvem tan nerviosos, pel meu cap passaven moltes coses i pel seu segurament també. Desprès del sopar vam seure al teu sofà, aquell sofà sap tantes coses en un moment determinar de la conversa ell hem va agafar les mans i va mirar-me molt fixament als ulls i amb veu tremolosament hem va dir:Mira Sylver, jo visc aquí aquet es el meu entorn, no soc gaire cosa però m’agradaria tenir una cosa seriosa amb tu, perquè estic molt agust i hem fas sentir moltes coses i tinc la sensació de que puc arribar a sentir moltes més.....
A mi aquelles paraules hem van arribar molt endins i clar que vaig accedir, durant aquests dos anys ham passat moltes coses, hem fet molts viatges hem parlat de les nostres coses, i avui tinc la sensació de que realment puc arribar a sentir-ne moltes més.
Sembla que en aquesta ciutat tot he d’estar en un constant canvi, les persones, les modes, els carrers, les relacions els treballs, es com si una mena d’atzar universal no volgués que estiguéssim tranquils i jo no soc uns menys.
La setmana passada vaig quedar amb el meu xicot, vam berenar i desprès hem va convidar al mateix sofà on un dia es hem va declarar el seu amor i amb veu tremolosa hem va explicar que havia de marxar durant una temporada a Buenos Aires, en concret quatre mesos per motius laborals. Tots dos sabem que es el millor per ell professionalment i personalment no podem evitar emocionar-nos cada vegada que mirem el calendari i veiem que cada dia s’apropa més el moment. No se com reaccionarem segurament ens adonem que el que tenim es més important del que pensaven per que sempre t’adones de lo important que son les coses quan no les tens, no ho se encara ho estic paint tot i mentre compto els dies, no ho se pas, i son tantes coses que m’estimo més anar-me a dormir, demà serà un altra dia i segurament tot serà diferent, jo ho deia Escarlet Ohara.
Text: SylverGalaxy