Aquet matí m’ha costat aixecar-me més que mai, tinc un
mal de cap bestial i una sensació molt rara per tot el cos, sobretot al pit que
m’oprimeix tant que gairebé no puc ni respirar.
Tinc tres llibres a la tauleta de nit, que he intentat
llegir-me però cap m’enganxa i ja fa dies que hem poso el mateix CD, ja que no
tinc ganes, ni puc canviar-lo, no se si estic en aquest mon per alguna raó en
especial, ni tampoc tinc ganes de plantejar-me aquestes coses. Per sort avui es Divendres!
Les setmanes passen ràpid, perquè intento no pensar molt
en les coses que tinc que fer, d’altra
manera segurament no ho podria suportar, de totes maneres l’únic al·licient que
tinc ara mateix i el que avui hem dona forces per anar a la feina, i tirar
endavant: Es saber que ja es Divendres!!!
Ja estic a la feina, tothom parla del partit d’ ahir,
crec que va ser important, els meus companys parlen massa... De repent hem
truquen per telèfon, es la Directora
General
Vaig al seu despatx i no para de parlar i parlar, però jo
només penso en la cara de euga que té, només
estic pendent del rellotge que va més lent que mai; no puc evitar mirar-la amb cara de fàstic,
doncs porta un vestit realment espantós i no se perquè no para de demanar-me,
informes, cartes, protocols..., no para de moure la seva boca torta de ruca...
Es tan pesada!
Estic tant cansat
que no puc més i hem vaig al lavabo, es l’únic lloc on estaré relaxat, allà
segur que ningú hem molestarà i decideixo dormir-me
una estoneta, d’aquesta manera el temps passarà més ràpid i podré sortir abans.
Ja son les tres passades, hora de plegar, un
company ha vingut a despertar-me, surto immediatament al carrer sense dir res,
tots hem miren malament, no se perquè; que
passa no puc ni dormir una estona a la feina? No veuen que realment estic
fatal? Per mi és més important estar be a la nit per poder sortir!
Quin mal de cap que tinc, avui tota la gent
crida molt, al metro, al carrer, tothom xerra massa, tinc ganes d’arribar a
casa i dormir fins la mitjanit, només tinc ganes de sortir de festa, de
descontrol, de Frenesí; de farra, Estic tan nerviós!!!
Per sort ja es hora de sortir de festa, he
quedat amb els meus amics, tots estem contents, perquè es Divendres.
De repent no hem fa mal el cap i tinc una
estranya sensació de felicitat, tinc tot el cap de setmana per davant. La nit
continua i tot es ideal!
Ja puc respirar perfectament i no tinc ganes
de dormir, tinc ganes de ballar, de riure, de parlar amb tothom de viure, de
conèixer a molta gent, tothom parla de coses superinteressants i ningú
m’agobia, no puc parar de beure i de fumar de riure de felicitat, tothom es
genial i de repent tot té sentit.
Jo he hagut d’ agafat un taxi, no se si tinc
diners suficients, però estic tant passat de tot, que no hem veig amb cor d’agafar
el nit bus; no se com he arribat però finalment estic a casa i hem quedo
adormit al sofà.
Ja es Dissabte, son les quatre de la tarda, hem costa molt
aixecar-me i hem fa mal tot, sobretot el cap, vaig a la dutxa i veig que tinc
tres blaus al cos, però jo no recordo cap cop, ara que hi penso: Hi han moltes
coses que no recordo de ahir a la nit!
Qui
mal rollo! No puc ni pensar! Deu meu tinc que deixar de fumar!
Tinc
la pantalla del mòbil plena de missatges i de trucades perdudes, que pesats que
estan tots!
Hem truca un amic per explicar-me que ahir va
conèixer a no se qui i que ha passat
tota la nit amb ell, i bla, bla... estic tant marejat que tot hem dona voltes!
No sé com penjar el telèfon, i no se com he
tingut forces per dir- li:
Ho
sento tinc que penjar, ja parlarem, ara no puc;
hem marejo!!!
Que
passa avui? Perquè tots parlen tant? Per què hem tremolen les mans?
Me’n vaig a dormir, no tinc forces per res,
hauria de netejar la casa, anar a comprar i posar una rentadora, però no puc,
ja ho faré demà! O altra dia!
Hem costa dormir perquè no puc respirar i no
se perquè no puc parar de plorar, perquè hem
sento sol Finalment he pogut dormir una estoneta, i estic cansat d’estar al
llit, al cap i a la fi es Dissabte nit i tinc ganes de sortir, ja no estic trist
i no hem fa mal el cap.
El meu mòbil està ple de missatges dels meus
amics, avui celebrem alguna cosa, crec que un aniversari, no recordo de qui,
tant se val, hem quedat per sortir un altra vegada, Estic molt content!
Ja estic de festa amb tots els meus amics,
estem ballant i els llums de la pista de vall il·luminen la meva cara, penso en
la meva feina i en la
Directora General i
hem fa gracia, no puc parar de riure.
Il·lustració: Marcia Q
Text: Sylver Galaxy
Text: Sylver Galaxy
