lunes, junio 25, 2012

LOS ESPEJOS DE SYLVERGALAXY


ELS MIRALLS D’ EN SYLVER GALAXY


Quan vius a una ciutat com Barcelona, si no tens una coatching personal, es pot dir que no ets ningú, se perfectament que no hem curaré mai de la meva bogeria, ni dels meus canvis inexplicables d’humor, i ho porto  amb dignitat, simplement hi vaig per tal de intentar conèixer-me  una mica més.
Resulta que la meva coatching, la Marta,  i jo estàvem parlant sobre l’afinitat que tens amb moltes persones que gairebé acabes de conèixer, o amb alguns dels teus amics, amb els quals pots arribar a obrir-te i explicar tot el que sents i de la sensació tan bona que tens quan coneixes a algú així, i que t’ entén tan be,  i ella hem va respondre:

Marta: Mira Sylver: Tot aixó científicament té una explicació psicològica, resulta que al cervell tenim uns col·lectors que busquen identificació, aquests funcionen en forma d’emissor i pots trobar-te amb qualsevol persona que faci de receptor, de manera que si els seus col·lectors i els teus es sintetitzen perquè es veuen reflectits es produeix un efecte que es diu: L’efecte Mirall, i quan això succeeix  tens aquesta química i aquesta sensació de simbiosi amb l’altra persona.

Jo no soc de moltes explicacions científiques però aquesta, la vaig entendre perfectament i pensant en tot això vaig sortir de la consulta.

Tornant cap a casa i ja al metro, hem vaig creuar una mirada amb un noi. Era un noi molt enigmàtic amb cara d’ocell, de seguida vam connectar, gairebé no vam parlar ja que vam tenir un Efecte Mirall brutal,  vam anar a casa seva i vam passar la nit junts superconnectats.

L’endemà a la feina els meus companys parlaven de coses avorrides, futbol, crisi, política  informes,  conferències, dels operadors de la fàbrica on treballo, del Director General i jo faig com si tot m’interessés  moltíssim però estic pensant en altres coses, mentalment no estic  l’oficina  però per sort es hora de plegar, demà serà un altra dia.
Vaig arribar a casa i de seguida vaig connectar amb el meu gos, hem deia amb els seus ullets que volia sortir i al carrer. Passejant amb el meu gosset, hem vaig creuar amb un noi ben trempat que portava un gosset molt graciós  i de seguida vaig veure que els seus col·lectors emisors connectaven amb els meus receptors i vam començar a parlar,del pinso, de les vacunes, i no se com vam acabar al seu llit, no se com explicar-ho però va ser com una Connexió d’Efecte Mirall instantània.

Al dia següent hem vaig aixecar molt positiu tot i que tenia gran dinar familiar molt important.
Ens vam saludar fredament i quan estàvem tots a la taula, ens vam començar a fer les mateixes preguntes de sempre, amb les típiques respostes, les converses de sempre, no trobo cap neurona mirall en aquella taula i m’està donant un atac de pànic.
Vaig sortir d’aquella situació com vaig poder  i vaig decidir anar una estona al gimnàs,  i quan estava a la piscina, un noi molt eixerit hem va mirar fixament i es clar, jo també el vaig  mirar molt fixament , ja que sabia  perfectament el que pensava, tres frases i ja estava a casa seva, el seu col·lector enfocava perfectament amb el meu.

Sortint de casa seva vaig rebre una trucada telefònica, no se per que però no tinc cap connexió d’efecte mirall ni amb els telèfons ni amb cap mena de xarxa social així que vaig decidir donar-me de baixa de tot,  la noia que hem va atendre hem va dir que això dels col·lectors no era cap motiu per donar-te de baixa d’un servei.

Aquella conversa amb la teleoperadora hem va provocar una altra crisi d’ansietat...
Tornant a casa meva pels carrers del meu barri, de sobte un noi molt maco hem va demanar foc, vam començar a xerrar, ja que hi havia moltíssima connexió, quan de repent un altre noi guapíssim, ens va demanar una cigarreta i vam començar a fer conya tots tres, realment hi havia una atracció neuronal molt forta entre els tres i vam  passar la nit junts i la veritat va ser experiència increïble, hi havia tanta TRIconnexió

.Al vespre ja estàvem tan cansats que vam decidir marxar cadascú a  casa seva.

Al dia següent a la consulta, hem sentia més relaxat que de costum tot i que tenia un dubte que vaig preguntar a la meva coatching:  

Sylver: Pot passar que les teves neurones tinguin efecte mirall amb dues persones alhora?


Il·lustració: Marcia Q.

Text: Sylver Galaxy