Este es el relato lo escribí para la revista del colectivo BCN (de ahí que escriba en catalán)Infogay, en el número de Navidad.Son las experiencias de un chico que está tan bien consigo mismo junto a su perro que no quiere celebrar las Navidades con nadie más.
El modelo para la ocación (por si no lo reconoceis), es mi perrito (Spunky), que salió en la foto con el "morro retorcio", porque odia los sombreros y mucho más los de papa noel.....
Espero que os guste.
UN NADAL A “FALCON CREST”
De petit m’imaginava vivint en una gran mansió amb el xicot més atractiu de la ciutat i sense problemes de diners ni preocupacions rellevants.
M’imaginava vivint com la Maggie Gioberti baixant les escales de la meva “supermansió” i rebent als convidats la nit del 24 de desembre, amb frases rollo:
Nena que guapa! Et senta de fabula aquet vestit! Estàs como sempre! A mi no m’agrada la “gula del norte” es tan vulgar! Heu tastat aquet paté és boníssim i caríssim però estava d’oferta al corte inglés! Hem poses un mica més de cava... prou prou que hem mareixo!
Però el cert es que aquest Nadal estic més sol que la una, amb la companyia del meu gos, en el meu piset de 40 m2 i m’he comprat una ampolla del meu vi preferit “un cabernet sauvignon del 2004 i m’he preparat una lasanya de verdures “el pavo”.
El meu gos està molt content junts cantem nadales i parlem de les nostres coses, ens estimem tant que l’he regalat una llauna “delicatessen” tota per ell solet i ell m’ha regalat doble ració de petonets i llametons.
Sopem en silenci l’un al costat de l’altra gaudint del moment, de tant en tant ens mirem als ulls i recordem tots el moments que hem viscut junts,.. sis anys son molts anys hem diu amb la seva mirada tendra, no puc evitat emocionar-me i li dono una neula tota per a ell solet, jo paso total la lasanya se m’ha inflat a l’estómac i hem sento com un zèppelin a punt d’explotar....
Vols una mica més de vi? Jo mai he dit això de prou prou que hem mareixo a qui vull enganyar... ni tinc una germana com la Terry, ni una enorme mansió a la vall de tuscany... i aquí estic sopant tot sol un 24 de desembre i parlant amb el meu gos que també està inflat com un Zèppelin... nosaltres solets i la puta ansietat...
Gairebé son les dues de la matinada, la majoria del meus veïns ja dormen molts s’han barallat amb la seva parella per que el comportament d’aquet no ha sigut l’adequat o per que el “pare noel” no s’ha comportat gairebé aquet any...
Ves per on jo com estic sol m’he estalviat una bona pasta en regals inútils, a mi mai m’han agradat crec de fet crec que mai m’ha emocionat tant un regal com per guardar-lo ni conservar-lo tinc fòbia als objectes penso que destruiran la pau que hem aconseguit jo i el meu gosset.
Surto a la terrassa per fumar-me una cigarreta de Nadal, i vet aquí un llum al pis del front, si es el pis que ha llogat aquell noi tan ben plantat, es una mica jove i una mica hipie per mi però hem dona rollo, crec que està amb algú jo diria que es la seva novia, “ aquesta mena de meuca usurpadora”.
Tinc tanta ràbia que decideixo despullar-me i llançar tota la meva roba al carrer, per tal de sentir alguna cosa, però només tinc fred, sento fred.
Els llums del meu arbre adquirit als “xinesos” il·luminen la carona del meu gosset, el carrer està fosc i decideixo anar a dormir amb el meu gosset, demà no hem de matinar, ningú ens espera, ni tenim el neguit típic de veure els regalets ja que sabem que pare noel segurament està dormint en qualsevol sauna o parc de mala mort i s’ha oblidat de nosaltres.
De repent piquen a la porta, son les dotze del migdia, dia de Nadal...
-Qui es?
-Sóc en Yeray, tu no hem coneixes però tinc una cosa que crec que es teva, pots obrir?
- Yeray? Una cosa meva?
Mare de Deu era el veí del front que tenia tota la meva roba, suposo que la va agafar del carrer, jo mig adormit encara vaig convidar-lo a pasar mentre m’explicava:
-Ahir estava observant-te tota la estona quan estaves a la teva terrassa fumant i vaig flipat tant quan vaig veure que llançaves la teva roba al carrer que vaig estar a punt de venir a veure que et passava, només et conec de les quatre paraules que ens hem dit al carrer i hem sembles un tio molt interessant i no entenia res, si fos perquè estava sopant amb la meva mare hauria vingut de seguida però ho he fet ara i aquí estic amb la teva roba als braços i amb moltes ganes de abraçar-te i de convidar-te a casa meva a dinar, només jo i la meva mare, pots portat al teu gos si vols... que hem dius?
-Doncs que moltes gràcies, de fet vaig llançar tota la meva roba perquè sempre hem desprenc de tot el que porto la nit del 24 de desembre, es com una tradició, una mena de símbol. De fet tenia molta ràbia interior perquè pensava que estaves sopant amb la teva xicota, però ara m’anadono que tenia ràbia de mi mateix perquè encara no se que vull, ara tinc la sensació que ho tinc tot però hi ha alguna cosa al meu interior que hem diu que no estic complert.
De totes maneres t’agraeixo de tot cor el teu oferiment de veritat però he quedat per dinar amb el meu gosset, a ell no l’agraden les multituds i sempre celebrem el Nadal tots dos solets, moltes gràcies de veritat...
I mentre el xicot hem mirava amb una cara totalment desencaixada jo li vaig suggerir...
Per cert a la cantonada de casa meva hi ha un contenidor de roba usada... allà hi pots llançar tota aquesta roba! Si us plau...
Ah i bon Nadal!
De petit m’imaginava vivint en una gran mansió amb el xicot més atractiu de la ciutat i sense problemes de diners ni preocupacions rellevants.
M’imaginava vivint com la Maggie Gioberti baixant les escales de la meva “supermansió” i rebent als convidats la nit del 24 de desembre, amb frases rollo:
Nena que guapa! Et senta de fabula aquet vestit! Estàs como sempre! A mi no m’agrada la “gula del norte” es tan vulgar! Heu tastat aquet paté és boníssim i caríssim però estava d’oferta al corte inglés! Hem poses un mica més de cava... prou prou que hem mareixo!
Però el cert es que aquest Nadal estic més sol que la una, amb la companyia del meu gos, en el meu piset de 40 m2 i m’he comprat una ampolla del meu vi preferit “un cabernet sauvignon del 2004 i m’he preparat una lasanya de verdures “el pavo”.
El meu gos està molt content junts cantem nadales i parlem de les nostres coses, ens estimem tant que l’he regalat una llauna “delicatessen” tota per ell solet i ell m’ha regalat doble ració de petonets i llametons.
Sopem en silenci l’un al costat de l’altra gaudint del moment, de tant en tant ens mirem als ulls i recordem tots el moments que hem viscut junts,.. sis anys son molts anys hem diu amb la seva mirada tendra, no puc evitat emocionar-me i li dono una neula tota per a ell solet, jo paso total la lasanya se m’ha inflat a l’estómac i hem sento com un zèppelin a punt d’explotar....
Vols una mica més de vi? Jo mai he dit això de prou prou que hem mareixo a qui vull enganyar... ni tinc una germana com la Terry, ni una enorme mansió a la vall de tuscany... i aquí estic sopant tot sol un 24 de desembre i parlant amb el meu gos que també està inflat com un Zèppelin... nosaltres solets i la puta ansietat...
Gairebé son les dues de la matinada, la majoria del meus veïns ja dormen molts s’han barallat amb la seva parella per que el comportament d’aquet no ha sigut l’adequat o per que el “pare noel” no s’ha comportat gairebé aquet any...
Ves per on jo com estic sol m’he estalviat una bona pasta en regals inútils, a mi mai m’han agradat crec de fet crec que mai m’ha emocionat tant un regal com per guardar-lo ni conservar-lo tinc fòbia als objectes penso que destruiran la pau que hem aconseguit jo i el meu gosset.
Surto a la terrassa per fumar-me una cigarreta de Nadal, i vet aquí un llum al pis del front, si es el pis que ha llogat aquell noi tan ben plantat, es una mica jove i una mica hipie per mi però hem dona rollo, crec que està amb algú jo diria que es la seva novia, “ aquesta mena de meuca usurpadora”.
Tinc tanta ràbia que decideixo despullar-me i llançar tota la meva roba al carrer, per tal de sentir alguna cosa, però només tinc fred, sento fred.
Els llums del meu arbre adquirit als “xinesos” il·luminen la carona del meu gosset, el carrer està fosc i decideixo anar a dormir amb el meu gosset, demà no hem de matinar, ningú ens espera, ni tenim el neguit típic de veure els regalets ja que sabem que pare noel segurament està dormint en qualsevol sauna o parc de mala mort i s’ha oblidat de nosaltres.
De repent piquen a la porta, son les dotze del migdia, dia de Nadal...
-Qui es?
-Sóc en Yeray, tu no hem coneixes però tinc una cosa que crec que es teva, pots obrir?
- Yeray? Una cosa meva?
Mare de Deu era el veí del front que tenia tota la meva roba, suposo que la va agafar del carrer, jo mig adormit encara vaig convidar-lo a pasar mentre m’explicava:
-Ahir estava observant-te tota la estona quan estaves a la teva terrassa fumant i vaig flipat tant quan vaig veure que llançaves la teva roba al carrer que vaig estar a punt de venir a veure que et passava, només et conec de les quatre paraules que ens hem dit al carrer i hem sembles un tio molt interessant i no entenia res, si fos perquè estava sopant amb la meva mare hauria vingut de seguida però ho he fet ara i aquí estic amb la teva roba als braços i amb moltes ganes de abraçar-te i de convidar-te a casa meva a dinar, només jo i la meva mare, pots portat al teu gos si vols... que hem dius?
-Doncs que moltes gràcies, de fet vaig llançar tota la meva roba perquè sempre hem desprenc de tot el que porto la nit del 24 de desembre, es com una tradició, una mena de símbol. De fet tenia molta ràbia interior perquè pensava que estaves sopant amb la teva xicota, però ara m’anadono que tenia ràbia de mi mateix perquè encara no se que vull, ara tinc la sensació que ho tinc tot però hi ha alguna cosa al meu interior que hem diu que no estic complert.
De totes maneres t’agraeixo de tot cor el teu oferiment de veritat però he quedat per dinar amb el meu gosset, a ell no l’agraden les multituds i sempre celebrem el Nadal tots dos solets, moltes gràcies de veritat...
I mentre el xicot hem mirava amb una cara totalment desencaixada jo li vaig suggerir...
Per cert a la cantonada de casa meva hi ha un contenidor de roba usada... allà hi pots llançar tota aquesta roba! Si us plau...
Ah i bon Nadal!
Feliz 2009
Sylver
