viernes, mayo 10, 2013
viernes, marzo 01, 2013
SYLVERGALAXY EN LA FIRMA DE DISCOS FANGORIA CUATRICROMIA 2013
SYLVERGALAXY EN LA FIRMA DE DISCOS FANGORIA CUATRICROMIA 2013
lunes, febrero 25, 2013
Sylver Galaxy et recomana: Si no t’agrada CHANGE...
Sylver Galaxy et recomana: Si no t’agrada CHANGE...
Hem dic Sylver Galaxy i soc bomber, bé bàsicament condueixo un enorme camió que es el que sempre m’agrada’t i ves per on un dia vaig decidir que aquesta era la meva vocació i que es el que volia ser i justament estic on vull estar.
No se si es per casualitat o més aviat es per alguna mena de plegaria atesa, però ara puc dir que avui realment hem sento feliç, i sempre que condueixo el camió, intento no pensar en les històries que la gent m’explica, i es que ara sembla que està molt de moda queixar-se per tot i tothom sap de tot, si es que sembla que tothom avui en dia es polític, o crític de cinema, música, fins i tot periodista, i també es professor o metge, tothom té solucions per tot i tothom sap de tot, mentre pensava en lo lluny que hem quedaven totes aquestes converses de bar tan avorrides , de repent a la ràdio punxaven el darrer single de Fangoria i vaig sentir a l’ Alaska cantant:
No quiero más dramas en mi vida , sólo comedias entretenidas......!!!
Sembla que l ‘Alaska hem va llegir el pensament, si i podria dir que en aquell moment ( i no hem considero una persona frívola) vaig pensar que hem sentia ben identificat amb la lletra d’aquella cançó conduint el meu camió i pasant de tots els personatges que es queixen i es queixen i que no son més que gent tòxica que vol xuclar-te la teva energia...Fora Dramas!!
Si ets intel·ligent, vol dir que encara continues llegint el meu relat i ara t’explicaré com he arribat fins aquí, es a dir com estic en aquest punt de la meva vida..
T’Ho explico: Jo ara farà tres mesos que hem dedico a ser bomber,però jo abans estava molt perdut, i es que no se com vaig començar una relació d’aquestes que s’allarguen i allarguen i no saps com finalitzar-los.. Jo com a bon “Geminis”, reconec que m’agrada començar moltes coses i que a l’hora de finalitzar-les hem costa molt o simplement no les finalitzo però aquella vegada ho vaig tenir molt clar...
Bé fa uns mesos, durant una nit a l’hora de sopar, jo com sempre intentava explicar al meu ex-xicot, que tenia una sensació de cremor per dintre, que aquells silencis m’angoixaven de manera insuportable, que m’agradaria poder tenir alguna mena de conversa més profunda amb ell i que entenia que tots dos tinguéssim punts de vista tant diferents de la vida, però que aquella apatia i negativitat davant tot a mi m’estava cremant per dintre...
En aquells moments d’inseguretat hem va costar molt de dir tot això però reconec que una vegada vaig finalitzar d’explicar-li els meus sentiments, recordo que hem vaig sentir ben orgullós de les meves paraules doncs com us he dit abans a mi sempre m’havia costat molt dir que NO i també de finalitzar les relacions tot i que estiguessin mortes.
I davant aquella sinceritat exposada jo esperava moltes explicacions però la seva resposta va ser molt lapidària i freda com era ell.. doncs les seves paraules van ser:
Doncs si no t’agrada ja saps Change de mascle....!!!
De totes les relacions que havia tingut sempre havia après alguna cosa i si alguna havia après d’aquella era que si alguna, relació, persona, company de feina amic o el que sigui no t’agrada el que havies de fer era canviar-la SI; i es el que vaig fer, i he fet des d’ aleshores canviar... UN CHANGE!
De mascle no hem va costar molt i des d’aquell dia ho practico molt sovint si es podria dir que gairebé a diari i ara no tinc que escoltar els problemes de ningú ja que a les primeres cites només t’expliquen històries entretingudes i si hem trobo a algú que intenta explicar-me els seus drames o les seves tragèdies intento fugir desesperadament.
Molts dies mentres condueixo el meu camió jo hem sento lliure i ningú m’estressa i es cert que últimament només quedo amb homes per descarregar, per mi es com una necessitat més com dinar o dormir. Ja que no vull sentin-me com una mena de ninot de drap psicòleg que absorbeix històries avorrides.
Amics meus Des de que condueixo el meu camió ningú m’explica les seves tragèdies i penúries , i es podria dir que hem sento millor i no es que sigui egoista però tinc comprovat que la majoria d’aquesta gent que es queixa i es queixa i ja està i son venedors de fum, una fumarada es el que be després de la cremor i jo se molt de tot això, hem dedico a apagar focs senyors....
Amics meus davant aquests personatges tòxics hem de cridar com ho fa l’Alaska i dir: “No quiero más dramas en mi vida solo comedias entretenidas”.
Ara soc bomber i he aprés que per poder fatuar el foc que tenia dintre primer havia de fer un Change de tot el que no volia, un change de gent que estava anquilosada a la meva vida, molts changes de mascles, un change de feina un change de visió de la vida en general, ara la miro des del mirall retrovisor del meu camió i us puc assegurar amics meus que soc més feliç.
T’ho recomano i si no ets feliç ja saps CHANGE....
Text: Sylver Galaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com/
Il·lustració: Marcia Q
Hem dic Sylver Galaxy i soc bomber, bé bàsicament condueixo un enorme camió que es el que sempre m’agrada’t i ves per on un dia vaig decidir que aquesta era la meva vocació i que es el que volia ser i justament estic on vull estar.
No se si es per casualitat o més aviat es per alguna mena de plegaria atesa, però ara puc dir que avui realment hem sento feliç, i sempre que condueixo el camió, intento no pensar en les històries que la gent m’explica, i es que ara sembla que està molt de moda queixar-se per tot i tothom sap de tot, si es que sembla que tothom avui en dia es polític, o crític de cinema, música, fins i tot periodista, i també es professor o metge, tothom té solucions per tot i tothom sap de tot, mentre pensava en lo lluny que hem quedaven totes aquestes converses de bar tan avorrides , de repent a la ràdio punxaven el darrer single de Fangoria i vaig sentir a l’ Alaska cantant:
No quiero más dramas en mi vida , sólo comedias entretenidas......!!!
Sembla que l ‘Alaska hem va llegir el pensament, si i podria dir que en aquell moment ( i no hem considero una persona frívola) vaig pensar que hem sentia ben identificat amb la lletra d’aquella cançó conduint el meu camió i pasant de tots els personatges que es queixen i es queixen i que no son més que gent tòxica que vol xuclar-te la teva energia...Fora Dramas!!
Si ets intel·ligent, vol dir que encara continues llegint el meu relat i ara t’explicaré com he arribat fins aquí, es a dir com estic en aquest punt de la meva vida..
T’Ho explico: Jo ara farà tres mesos que hem dedico a ser bomber,però jo abans estava molt perdut, i es que no se com vaig començar una relació d’aquestes que s’allarguen i allarguen i no saps com finalitzar-los.. Jo com a bon “Geminis”, reconec que m’agrada començar moltes coses i que a l’hora de finalitzar-les hem costa molt o simplement no les finalitzo però aquella vegada ho vaig tenir molt clar...
Bé fa uns mesos, durant una nit a l’hora de sopar, jo com sempre intentava explicar al meu ex-xicot, que tenia una sensació de cremor per dintre, que aquells silencis m’angoixaven de manera insuportable, que m’agradaria poder tenir alguna mena de conversa més profunda amb ell i que entenia que tots dos tinguéssim punts de vista tant diferents de la vida, però que aquella apatia i negativitat davant tot a mi m’estava cremant per dintre...
En aquells moments d’inseguretat hem va costar molt de dir tot això però reconec que una vegada vaig finalitzar d’explicar-li els meus sentiments, recordo que hem vaig sentir ben orgullós de les meves paraules doncs com us he dit abans a mi sempre m’havia costat molt dir que NO i també de finalitzar les relacions tot i que estiguessin mortes.
I davant aquella sinceritat exposada jo esperava moltes explicacions però la seva resposta va ser molt lapidària i freda com era ell.. doncs les seves paraules van ser:
Doncs si no t’agrada ja saps Change de mascle....!!!
De totes les relacions que havia tingut sempre havia après alguna cosa i si alguna havia après d’aquella era que si alguna, relació, persona, company de feina amic o el que sigui no t’agrada el que havies de fer era canviar-la SI; i es el que vaig fer, i he fet des d’ aleshores canviar... UN CHANGE!
De mascle no hem va costar molt i des d’aquell dia ho practico molt sovint si es podria dir que gairebé a diari i ara no tinc que escoltar els problemes de ningú ja que a les primeres cites només t’expliquen històries entretingudes i si hem trobo a algú que intenta explicar-me els seus drames o les seves tragèdies intento fugir desesperadament.
Molts dies mentres condueixo el meu camió jo hem sento lliure i ningú m’estressa i es cert que últimament només quedo amb homes per descarregar, per mi es com una necessitat més com dinar o dormir. Ja que no vull sentin-me com una mena de ninot de drap psicòleg que absorbeix històries avorrides.
Amics meus Des de que condueixo el meu camió ningú m’explica les seves tragèdies i penúries , i es podria dir que hem sento millor i no es que sigui egoista però tinc comprovat que la majoria d’aquesta gent que es queixa i es queixa i ja està i son venedors de fum, una fumarada es el que be després de la cremor i jo se molt de tot això, hem dedico a apagar focs senyors....
Amics meus davant aquests personatges tòxics hem de cridar com ho fa l’Alaska i dir: “No quiero más dramas en mi vida solo comedias entretenidas”.
Ara soc bomber i he aprés que per poder fatuar el foc que tenia dintre primer havia de fer un Change de tot el que no volia, un change de gent que estava anquilosada a la meva vida, molts changes de mascles, un change de feina un change de visió de la vida en general, ara la miro des del mirall retrovisor del meu camió i us puc assegurar amics meus que soc més feliç.
T’ho recomano i si no ets feliç ja saps CHANGE....
Text: Sylver Galaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com/
Il·lustració: Marcia Q
miércoles, diciembre 12, 2012
SYLVER GALAXY: EL NOI SERPENT
SYLVER GALAXY: EL NOI SERPENT
Com
ja sabeu hem dic Sylver Galaxy i soc un xicot preciós tot i que molta gent diu
que tinc problemes. I es que la veritat a mi m’agrada tota mena de drogues,
fumo de tot, prenc pastilles per qualsevol cosa i acostumo barrejar-les amb
alcohol i com no m’encanta el sexe, si reconec que sempre ha estat el meu punt
feble i que tinc i la mànega més que ampla.
Pot
ser que si, que molts pensin que tinc un problema, però soc molt modern, jo
sempre vaig a la última en tot i no solament hem refereixo a la meva forma tant
“Xic” de vestir, sempre vaig als locals de moda, segueixo els darrers “Hits Parades”
i no hem perdo cap “Premier” de teatre o
de cinema i com no; també estic super-al-dia en el mon multimèdia e interactiu
i crec que es totalment ideal.
Hem
vaig comprar un mòbil de última tecnologia per poder tenir oberts tots els
buscadors de sexe “On line”, a qualsevol punt del planeta, i d’aquesta manera estic més al dia, Quina passada!!
Això
no es com quan anàvem a l’ institut i
t’havies de menjar el cap pensant en aquell noi que t’agradava o si aquell
altra anava per mi, per sort avui dia amb el meu Mega- ordena que té la connexió
de la banda més ampla del mercat i amb un sol “Click” puc saber quants homes hi
han en un radi inferior a vint metres i quants disposats a passar una bona
estona amb mi. I com tinc mitja dotzena
de ‘perfils’ oberts puc triar, el color, les orientacions, l’edat i fins i tot
la fantasia més amagada que pugui tenir en aquell moment com vulgui i amb qui
vulgui. Estic encantat de viure en aquesta
‘nova era’ i Visca les noves tecnologies!!
La
veritat que si que avui en dia tot es
més fàcil, i es cert que m’he tornat en un xicot pragmàtic i exigent i es que
com que amb un sol dit, puc tenir el que necessito i tot sense haver de parlar
ni de fer grans esforços, això fa que puntualment hem qüestioni:
Son realment aquestes les relacions del futur? I
dintre de deu anys? Ens relacionarem de manera tàctil i ens implantarem ports
USB al cos per transmitir-nos la informació?
Des
del meu punt de vista: Et podria dir que
avui en dia, si no ets un xicot multimèdia, per molts estudis que tinguis,
o per molt intel·ligent que puguis ser, si no
ets un noi com jo, dels que vivim al dia i dels que ho fem tot “Clickant”
un botó... Amic meu estàs ben perdut!!!!
Mira que guay! Jo aquesta tarda he quedat amb tres nois que m’agraden, I
amb un interval de una hora i mitja per poder recuperar-me entre “polvo i
polvo” que es el temps que necessito, si està Super- Clar els tres xicots son del meu estil i estan a
una distància de tres parades de metro com a molt i tot això ho he aconseguit
només amb tres moviments de ratolí!
Ja
es l’hora tinc quinze minuts per trobar-me amb el primer noi que he quedat
aquesta tarda i de camí al metro, hem paro davant d’una carnisseria que hem
crida l’atenció, no puc evitar fixar-me una estona i es que la carnissera, ha
organitzat el seu aparador d’una manera estratègica però gairebé macabra i
sinistra ja que ha disposat un munt de figuretes d’animalets entre els
pollastres i els conills morts que té a la venda; i tot això hem fa pensar:
Jo que soc un noi Mega- Modern i que he estat amb homes de bandera sense haver de dir
paraula, de sobte m’he sentit com les gallines i els ànecs d’una granja quan
estan en l’època de cel.
Si
de sobte m’he sentit com un d’aquests animalons tan simpàtics i
m’he vist transformat en una mena de serpent, intento imaginar-me,
segurament molts hem veurien com una criatura de circ ‘bizarra’, com un
personatge tret de la pel·lícula
“Freaks”. Però a mi l’idea no m’angoixa i fins i tot hem fa gràcia, i tinc
moltes ganes de riure. I es que en un altra moment de la meva vida, pot ser que si
m’ hagués espantat aquesta idea tan estranya, però avui en dia i amb tanta
tecnologia la veritat es que no.
Se
perfectament que no tindria cap problema per tenir relacions, això si m’ hauria
d’obrir uns altres perfils i segurament que molts dels que es pensen que ja ho
han provat de tot, tindrien ganes de passar una bona estona amb mi, tots dirien
ben orgullosos que ho han “provat” i que han passat la nit amb el
noi-serpent, estic ben segur que amb el meva llengua de rèptil hem
sobraria i tindria més que suficient per poder fer “click” i triar al noi o als
nois disposats a passar una bona estona amb el noi serpent, si seria un
tros de carn més fred i amb un tacte
molt diferent, però realment la cosa canviaria tant???
Il·lustració: Marcia Q.
Text: Sylver Galaxy
lunes, junio 25, 2012
LOS ESPEJOS DE SYLVERGALAXY
ELS MIRALLS D’ EN
SYLVER GALAXY
Quan vius a una ciutat com Barcelona, si no tens una
coatching personal, es pot dir que no ets ningú, se perfectament que no hem
curaré mai de la meva bogeria, ni dels meus canvis inexplicables d’humor, i ho
porto amb dignitat, simplement hi vaig
per tal de intentar conèixer-me una mica
més.
Resulta que la meva coatching, la Marta, i jo estàvem parlant sobre l’afinitat que tens
amb moltes persones que gairebé acabes de conèixer, o amb alguns dels teus
amics, amb els quals pots arribar a obrir-te i explicar tot el que sents i de
la sensació tan bona que tens quan coneixes a algú així, i que t’ entén tan be,
i ella hem va respondre:
Marta: Mira Sylver: Tot aixó
científicament té una explicació psicològica, resulta que al cervell tenim uns
col·lectors que busquen identificació, aquests funcionen en forma d’emissor i
pots trobar-te amb qualsevol persona que faci de receptor, de manera que si els
seus col·lectors i els teus es sintetitzen perquè es veuen reflectits es
produeix un efecte que es diu: L’efecte
Mirall, i quan això succeeix tens
aquesta química i aquesta sensació de simbiosi amb l’altra persona.
Jo no soc de moltes explicacions científiques però
aquesta, la vaig entendre perfectament i pensant en tot això vaig sortir de la
consulta.
Tornant cap a casa i ja al metro, hem vaig creuar una
mirada amb un noi. Era un noi molt enigmàtic amb cara d’ocell, de seguida vam
connectar, gairebé no vam parlar ja que vam tenir un Efecte Mirall brutal, vam
anar a casa seva i vam passar la nit junts superconnectats.
L’endemà a la feina els meus companys parlaven de coses
avorrides, futbol, crisi, política informes, conferències, dels operadors de la fàbrica on
treballo, del Director General i jo faig com si tot m’interessés moltíssim però estic pensant en altres coses,
mentalment no estic l’oficina però per sort es hora de plegar, demà serà un
altra dia.
Vaig arribar a casa i de seguida vaig connectar amb el
meu gos, hem deia amb els seus ullets que volia sortir i al carrer. Passejant
amb el meu gosset, hem vaig creuar amb un noi ben trempat que portava un gosset
molt graciós i de seguida vaig veure que
els seus col·lectors emisors connectaven amb els meus receptors i vam començar
a parlar,del pinso, de les vacunes, i no se com vam acabar al seu llit, no se
com explicar-ho però va ser com una Connexió
d’Efecte Mirall instantània.
Al dia següent hem vaig aixecar molt positiu tot i que
tenia gran dinar familiar molt important.
Ens vam saludar fredament i quan estàvem tots a la taula,
ens vam començar a fer les mateixes preguntes de sempre, amb les típiques
respostes, les converses de sempre, no trobo cap neurona mirall en aquella
taula i m’està donant un atac de pànic. Vaig sortir d’aquella situació com vaig poder i vaig decidir anar una estona al gimnàs, i quan estava a la piscina, un noi molt eixerit hem va mirar fixament i es clar, jo també el vaig mirar molt fixament , ja que sabia perfectament el que pensava, tres frases i ja estava a casa seva, el seu col·lector enfocava perfectament amb el meu.
Sortint de casa seva vaig rebre una trucada telefònica,
no se per que però no tinc cap connexió d’efecte mirall ni amb els telèfons ni
amb cap mena de xarxa social així que vaig decidir donar-me de baixa de tot, la noia que hem va atendre hem va dir que això
dels col·lectors no era cap motiu per donar-te de baixa d’un servei.
Aquella conversa amb la teleoperadora hem va provocar una
altra crisi d’ansietat...
Tornant a casa meva pels carrers del meu barri, de sobte
un noi molt maco hem va demanar foc, vam començar a xerrar, ja que hi havia
moltíssima connexió, quan de repent un altre noi guapíssim, ens va demanar una
cigarreta i vam començar a fer conya tots tres, realment hi havia una atracció
neuronal molt forta entre els tres i vam
passar la nit junts i la veritat va ser experiència increïble, hi havia
tanta TRIconnexió
.Al vespre ja estàvem tan cansats que vam decidir marxar
cadascú a casa seva.
Al dia següent a la
consulta, hem sentia més relaxat que de costum tot i que tenia un dubte que
vaig preguntar a la meva coatching:
Sylver:
Pot passar que les teves neurones tinguin efecte mirall amb dues persones
alhora?
Il·lustració:
Marcia Q.
Text: Sylver Galaxy
miércoles, enero 25, 2012
LA MELANCOLIA DE SYLVERGALAXY
Aquet matí m’ha costat aixecar-me més que mai, tinc un
mal de cap bestial i una sensació molt rara per tot el cos, sobretot al pit que
m’oprimeix tant que gairebé no puc ni respirar.
Tinc tres llibres a la tauleta de nit, que he intentat
llegir-me però cap m’enganxa i ja fa dies que hem poso el mateix CD, ja que no
tinc ganes, ni puc canviar-lo, no se si estic en aquest mon per alguna raó en
especial, ni tampoc tinc ganes de plantejar-me aquestes coses. Per sort avui es Divendres!
Les setmanes passen ràpid, perquè intento no pensar molt
en les coses que tinc que fer, d’altra
manera segurament no ho podria suportar, de totes maneres l’únic al·licient que
tinc ara mateix i el que avui hem dona forces per anar a la feina, i tirar
endavant: Es saber que ja es Divendres!!!
Ja estic a la feina, tothom parla del partit d’ ahir,
crec que va ser important, els meus companys parlen massa... De repent hem
truquen per telèfon, es la Directora
General
Vaig al seu despatx i no para de parlar i parlar, però jo
només penso en la cara de euga que té, només
estic pendent del rellotge que va més lent que mai; no puc evitar mirar-la amb cara de fàstic,
doncs porta un vestit realment espantós i no se perquè no para de demanar-me,
informes, cartes, protocols..., no para de moure la seva boca torta de ruca...
Es tan pesada!
Estic tant cansat
que no puc més i hem vaig al lavabo, es l’únic lloc on estaré relaxat, allà
segur que ningú hem molestarà i decideixo dormir-me
una estoneta, d’aquesta manera el temps passarà més ràpid i podré sortir abans.
Ja son les tres passades, hora de plegar, un
company ha vingut a despertar-me, surto immediatament al carrer sense dir res,
tots hem miren malament, no se perquè; que
passa no puc ni dormir una estona a la feina? No veuen que realment estic
fatal? Per mi és més important estar be a la nit per poder sortir!
Quin mal de cap que tinc, avui tota la gent
crida molt, al metro, al carrer, tothom xerra massa, tinc ganes d’arribar a
casa i dormir fins la mitjanit, només tinc ganes de sortir de festa, de
descontrol, de Frenesí; de farra, Estic tan nerviós!!!
Per sort ja es hora de sortir de festa, he
quedat amb els meus amics, tots estem contents, perquè es Divendres.
De repent no hem fa mal el cap i tinc una
estranya sensació de felicitat, tinc tot el cap de setmana per davant. La nit
continua i tot es ideal!
Ja puc respirar perfectament i no tinc ganes
de dormir, tinc ganes de ballar, de riure, de parlar amb tothom de viure, de
conèixer a molta gent, tothom parla de coses superinteressants i ningú
m’agobia, no puc parar de beure i de fumar de riure de felicitat, tothom es
genial i de repent tot té sentit.
Jo he hagut d’ agafat un taxi, no se si tinc
diners suficients, però estic tant passat de tot, que no hem veig amb cor d’agafar
el nit bus; no se com he arribat però finalment estic a casa i hem quedo
adormit al sofà.
Ja es Dissabte, son les quatre de la tarda, hem costa molt
aixecar-me i hem fa mal tot, sobretot el cap, vaig a la dutxa i veig que tinc
tres blaus al cos, però jo no recordo cap cop, ara que hi penso: Hi han moltes
coses que no recordo de ahir a la nit!
Qui
mal rollo! No puc ni pensar! Deu meu tinc que deixar de fumar!
Tinc
la pantalla del mòbil plena de missatges i de trucades perdudes, que pesats que
estan tots!
Hem truca un amic per explicar-me que ahir va
conèixer a no se qui i que ha passat
tota la nit amb ell, i bla, bla... estic tant marejat que tot hem dona voltes!
No sé com penjar el telèfon, i no se com he
tingut forces per dir- li:
Ho
sento tinc que penjar, ja parlarem, ara no puc;
hem marejo!!!
Que
passa avui? Perquè tots parlen tant? Per què hem tremolen les mans?
Me’n vaig a dormir, no tinc forces per res,
hauria de netejar la casa, anar a comprar i posar una rentadora, però no puc,
ja ho faré demà! O altra dia!
Hem costa dormir perquè no puc respirar i no
se perquè no puc parar de plorar, perquè hem
sento sol Finalment he pogut dormir una estoneta, i estic cansat d’estar al
llit, al cap i a la fi es Dissabte nit i tinc ganes de sortir, ja no estic trist
i no hem fa mal el cap.
El meu mòbil està ple de missatges dels meus
amics, avui celebrem alguna cosa, crec que un aniversari, no recordo de qui,
tant se val, hem quedat per sortir un altra vegada, Estic molt content!
Ja estic de festa amb tots els meus amics,
estem ballant i els llums de la pista de vall il·luminen la meva cara, penso en
la meva feina i en la
Directora General i
hem fa gracia, no puc parar de riure.
Il·lustració: Marcia Q
Text: Sylver Galaxy
Text: Sylver Galaxy
lunes, diciembre 12, 2011
LES INQUIETUTS D’ EN SYLVER GALAXY
Quan vius a una gran ciutat com ara Barcelona, et poden passar moltes coses al mateix dia, tantes que es com si de sobte el temps fos el nostre enemic i sembla que hem de lluitar en contra d’ ell per que tot sigui més ràpid.
O pot ser estem tant acostumats a que tot vagi molt de presa?
Hem dic Sylver Galaxy i aquesta es una història a la meva ciutat; “Sylver Galaxy in de City”:
Un dia hem hem vaig donar compte que volia acabar amb un passat que m’angoixava, i de que les meves històries havien de tenir un principi i un final.
Cadascú tanca les seves angoixes com pot i jo vaig decidir llançar-ho TOT per la finestra les coses de casa que hem “Donaven mal rollo”; records: aquella samarreta que et vas deixar a casa meva, aquell quadre que hem vas pintar, les fotos dels nostres viatges.....
I abans d’anar al llit vaig veure escampats pel carrer tots aquells records, totes les coses que hem feien mal, sabent que no passaria res ja que a l’endemà quan tornés a mirar per la finestra, tots aquells records haurien desaparescut, perquè segurament les aprofitaria algú que passava pel meu carrer, els objectes que m’angoixaven o el mes possible els escombriaires farien de tot mentres jo dormia...
I et dones compte que res es tant important com et semblava i que a la vida s’han de tancar els cercles.
Es la meva teoria dels cercles, en Sylver Galaxy i la meva teoria dels cercles; totes les històries comencen i finalitzen formant un cercle, pot ser que no ho puguis tancar quan vols però la meva experiència m’ha fer comprovar que al final d’una manera o d’altra sempre es tanquen.
Pensant en tot això vaig sortir al carrer, i hem vaig recordar d’una paraula nipona del meu últim viatge al Japó : “MUGA”, que es quan camines sense pensar, ja que la inèrcia la que fa que facis les coses que has de fer per que estem tan programats per fer les.
Un instant i hem va venir al cap la meva imatge llançant tot per la meva finestra, pot ser m’ha via vist algun veí però de sobte al carrer algú hem saluda...
No recordo el seu nom!!!
Qui era? He parlat amb ell per inèrcia i segurament el record de la seva cara s’esborrarà, al cap de tres segons i es que en una ciutat tan gran com aquesta si no vols patir has de lluitar contra tot el que et fa mal, i si, pots llançar objectes per la finestra però les persones estan aquí i comparteixen la mateixa ciutat, llavors ens contagiem d’aquesta mena de malaltia que els psiquiatres anomenen: “PROTOPAGNASIA” ; si la pateixes pots trobar-te amb algú i no recordar-te d’ ell ja que als tres segons mes tard segurament ja has oblidat qui es, per molt important que sigui, es com una mena d’evolució... o pot ser :
Estem obligats a patir-la per tal de sobreviure en una gran ciutat?
Si tot ho llancem i patim de malalties que fan que ens oblidem del nostre passat, sembla que la vida tingui més sentit.... oi?
Pensant en tot això, i caminant pel carrer, de sobte...
Ll’aparador d’una carnisseria hem va impactar, un munt de bestioles mortes, hem van fer re capacitar i un munt de frases que havia sentir passaven pel cap:
“JO PENSAVA QUE SEMPRE ESTARIEM JUNTS, I M’IMAGINAVA DE GRAN AMB UNA PERSONA COM TU”
“T’ESTIMARÉ PER SEMPRE I SOC TEU PER SEMPRE”
“T’HE PINTAT AQUEST QUADRE QUE SIMBOLITZR EL NOSTRE AMOR”
“DEIXO AL TEU CALAIX LA MEVA SAMARRETA PREFERIDA”
“PODEM MIRAR LES FOTOS DEL NOSTRE VIATGE, M’AGRADA AQUELLA QUE ESTEM JUNTS MIRANT A L’INFINIT????”
Frases que voltaven pel meu cap i que segurament acabaré oblidant, aquestes no les podré llançar enlloc, i segurament ningú les podrà aprofitar, formen part de la meva vida i se que he de continuar caminant.
Deixo de mirar l’aparador de la carnisseria i continuo caminant, tinc moltes coses a fer avui i no tinc temps de pensar en frases de no se qui, ni de pensar en les coses que algú hem va dir algun dia i de qui ara no recordo la seva cara, ni d’aquella samarreta que vaig llançar i si miro a l’infinit no tinc present aquella foto que vaig llançar per la finestra.
Però!!!
Realment tot es tan fàcil?
Podem tancar un cercle llançant els records per la finestra?
Realment patim d’aquesta malaltia que ens fa oblidar als que no volem?
Ja ha passat un altra dia i m’estic fumant un cigarreta a la meva terrassa mirant a l’infinit, això hem recorda alguna cosa que ara no se quina es..
No puc evitar mirar l’edifici que tinc en front, hi ha una noia que està llançant coses per la seva finestra, una samarreta, fotos, un quadre....
Hem recorda alguna cossa...
Segurament demà serà un altra dia!
Il•lustració: MarciaQ
Text: Sylver Galaxy
http://sylvergalaxy.blogspot.com/
Quan vius a una gran ciutat com ara Barcelona, et poden passar moltes coses al mateix dia, tantes que es com si de sobte el temps fos el nostre enemic i sembla que hem de lluitar en contra d’ ell per que tot sigui més ràpid.
O pot ser estem tant acostumats a que tot vagi molt de presa?
Hem dic Sylver Galaxy i aquesta es una història a la meva ciutat; “Sylver Galaxy in de City”:
Un dia hem hem vaig donar compte que volia acabar amb un passat que m’angoixava, i de que les meves històries havien de tenir un principi i un final.
Cadascú tanca les seves angoixes com pot i jo vaig decidir llançar-ho TOT per la finestra les coses de casa que hem “Donaven mal rollo”; records: aquella samarreta que et vas deixar a casa meva, aquell quadre que hem vas pintar, les fotos dels nostres viatges.....
I abans d’anar al llit vaig veure escampats pel carrer tots aquells records, totes les coses que hem feien mal, sabent que no passaria res ja que a l’endemà quan tornés a mirar per la finestra, tots aquells records haurien desaparescut, perquè segurament les aprofitaria algú que passava pel meu carrer, els objectes que m’angoixaven o el mes possible els escombriaires farien de tot mentres jo dormia...
I et dones compte que res es tant important com et semblava i que a la vida s’han de tancar els cercles.
Es la meva teoria dels cercles, en Sylver Galaxy i la meva teoria dels cercles; totes les històries comencen i finalitzen formant un cercle, pot ser que no ho puguis tancar quan vols però la meva experiència m’ha fer comprovar que al final d’una manera o d’altra sempre es tanquen.
Pensant en tot això vaig sortir al carrer, i hem vaig recordar d’una paraula nipona del meu últim viatge al Japó : “MUGA”, que es quan camines sense pensar, ja que la inèrcia la que fa que facis les coses que has de fer per que estem tan programats per fer les.
Un instant i hem va venir al cap la meva imatge llançant tot per la meva finestra, pot ser m’ha via vist algun veí però de sobte al carrer algú hem saluda...
No recordo el seu nom!!!
Qui era? He parlat amb ell per inèrcia i segurament el record de la seva cara s’esborrarà, al cap de tres segons i es que en una ciutat tan gran com aquesta si no vols patir has de lluitar contra tot el que et fa mal, i si, pots llançar objectes per la finestra però les persones estan aquí i comparteixen la mateixa ciutat, llavors ens contagiem d’aquesta mena de malaltia que els psiquiatres anomenen: “PROTOPAGNASIA” ; si la pateixes pots trobar-te amb algú i no recordar-te d’ ell ja que als tres segons mes tard segurament ja has oblidat qui es, per molt important que sigui, es com una mena d’evolució... o pot ser :
Estem obligats a patir-la per tal de sobreviure en una gran ciutat?
Si tot ho llancem i patim de malalties que fan que ens oblidem del nostre passat, sembla que la vida tingui més sentit.... oi?
Pensant en tot això, i caminant pel carrer, de sobte...
Ll’aparador d’una carnisseria hem va impactar, un munt de bestioles mortes, hem van fer re capacitar i un munt de frases que havia sentir passaven pel cap:
“JO PENSAVA QUE SEMPRE ESTARIEM JUNTS, I M’IMAGINAVA DE GRAN AMB UNA PERSONA COM TU”
“T’ESTIMARÉ PER SEMPRE I SOC TEU PER SEMPRE”
“T’HE PINTAT AQUEST QUADRE QUE SIMBOLITZR EL NOSTRE AMOR”
“DEIXO AL TEU CALAIX LA MEVA SAMARRETA PREFERIDA”
“PODEM MIRAR LES FOTOS DEL NOSTRE VIATGE, M’AGRADA AQUELLA QUE ESTEM JUNTS MIRANT A L’INFINIT????”
Frases que voltaven pel meu cap i que segurament acabaré oblidant, aquestes no les podré llançar enlloc, i segurament ningú les podrà aprofitar, formen part de la meva vida i se que he de continuar caminant.
Deixo de mirar l’aparador de la carnisseria i continuo caminant, tinc moltes coses a fer avui i no tinc temps de pensar en frases de no se qui, ni de pensar en les coses que algú hem va dir algun dia i de qui ara no recordo la seva cara, ni d’aquella samarreta que vaig llançar i si miro a l’infinit no tinc present aquella foto que vaig llançar per la finestra.
Però!!!
Realment tot es tan fàcil?
Podem tancar un cercle llançant els records per la finestra?
Realment patim d’aquesta malaltia que ens fa oblidar als que no volem?
Ja ha passat un altra dia i m’estic fumant un cigarreta a la meva terrassa mirant a l’infinit, això hem recorda alguna cosa que ara no se quina es..
No puc evitar mirar l’edifici que tinc en front, hi ha una noia que està llançant coses per la seva finestra, una samarreta, fotos, un quadre....
Hem recorda alguna cossa...
Segurament demà serà un altra dia!
Il•lustració: MarciaQ
Text: Sylver Galaxy
http://sylvergalaxy.blogspot.com/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
