ELS MIRALLS D’ EN
SYLVER GALAXY
Quan vius a una ciutat com Barcelona, si no tens una
coatching personal, es pot dir que no ets ningú, se perfectament que no hem
curaré mai de la meva bogeria, ni dels meus canvis inexplicables d’humor, i ho
porto amb dignitat, simplement hi vaig
per tal de intentar conèixer-me una mica
més.
Resulta que la meva coatching, la Marta, i jo estàvem parlant sobre l’afinitat que tens
amb moltes persones que gairebé acabes de conèixer, o amb alguns dels teus
amics, amb els quals pots arribar a obrir-te i explicar tot el que sents i de
la sensació tan bona que tens quan coneixes a algú així, i que t’ entén tan be,
i ella hem va respondre:
Marta: Mira Sylver: Tot aixó
científicament té una explicació psicològica, resulta que al cervell tenim uns
col·lectors que busquen identificació, aquests funcionen en forma d’emissor i
pots trobar-te amb qualsevol persona que faci de receptor, de manera que si els
seus col·lectors i els teus es sintetitzen perquè es veuen reflectits es
produeix un efecte que es diu: L’efecte
Mirall, i quan això succeeix tens
aquesta química i aquesta sensació de simbiosi amb l’altra persona.
Jo no soc de moltes explicacions científiques però
aquesta, la vaig entendre perfectament i pensant en tot això vaig sortir de la
consulta.
Tornant cap a casa i ja al metro, hem vaig creuar una
mirada amb un noi. Era un noi molt enigmàtic amb cara d’ocell, de seguida vam
connectar, gairebé no vam parlar ja que vam tenir un Efecte Mirall brutal, vam
anar a casa seva i vam passar la nit junts superconnectats.
L’endemà a la feina els meus companys parlaven de coses
avorrides, futbol, crisi, política informes, conferències, dels operadors de la fàbrica on
treballo, del Director General i jo faig com si tot m’interessés moltíssim però estic pensant en altres coses,
mentalment no estic l’oficina però per sort es hora de plegar, demà serà un
altra dia.
Vaig arribar a casa i de seguida vaig connectar amb el
meu gos, hem deia amb els seus ullets que volia sortir i al carrer. Passejant
amb el meu gosset, hem vaig creuar amb un noi ben trempat que portava un gosset
molt graciós i de seguida vaig veure que
els seus col·lectors emisors connectaven amb els meus receptors i vam començar
a parlar,del pinso, de les vacunes, i no se com vam acabar al seu llit, no se
com explicar-ho però va ser com una Connexió
d’Efecte Mirall instantània.
Al dia següent hem vaig aixecar molt positiu tot i que
tenia gran dinar familiar molt important.
Ens vam saludar fredament i quan estàvem tots a la taula,
ens vam començar a fer les mateixes preguntes de sempre, amb les típiques
respostes, les converses de sempre, no trobo cap neurona mirall en aquella
taula i m’està donant un atac de pànic. Vaig sortir d’aquella situació com vaig poder i vaig decidir anar una estona al gimnàs, i quan estava a la piscina, un noi molt eixerit hem va mirar fixament i es clar, jo també el vaig mirar molt fixament , ja que sabia perfectament el que pensava, tres frases i ja estava a casa seva, el seu col·lector enfocava perfectament amb el meu.
Sortint de casa seva vaig rebre una trucada telefònica,
no se per que però no tinc cap connexió d’efecte mirall ni amb els telèfons ni
amb cap mena de xarxa social així que vaig decidir donar-me de baixa de tot, la noia que hem va atendre hem va dir que això
dels col·lectors no era cap motiu per donar-te de baixa d’un servei.
Aquella conversa amb la teleoperadora hem va provocar una
altra crisi d’ansietat...
Tornant a casa meva pels carrers del meu barri, de sobte
un noi molt maco hem va demanar foc, vam començar a xerrar, ja que hi havia
moltíssima connexió, quan de repent un altre noi guapíssim, ens va demanar una
cigarreta i vam començar a fer conya tots tres, realment hi havia una atracció
neuronal molt forta entre els tres i vam
passar la nit junts i la veritat va ser experiència increïble, hi havia
tanta TRIconnexió
.Al vespre ja estàvem tan cansats que vam decidir marxar
cadascú a casa seva.
Al dia següent a la
consulta, hem sentia més relaxat que de costum tot i que tenia un dubte que
vaig preguntar a la meva coatching:
Sylver:
Pot passar que les teves neurones tinguin efecte mirall amb dues persones
alhora?
Il·lustració:
Marcia Q.
Text: Sylver Galaxy
No hay comentarios:
Publicar un comentario