Para los que no tengais la revista y si los interesad@s ...Este es el relato del último número de la revista Infogay del colectivo GL de Barcelona. Texto: Sylver
Ilustración: A. Jesús Ramos
AMORS D’ESTIU
El protagonista d’aquesta història es diu Jordi i és un xicot que com aquell que diu, no fa ni tres dies que va arribar de les seves vacances i encara està aterrant en aquesta mena de monotonia que ens recorda a quin mon estem encara que ell no ho senti així en aquests moments.
Aquest any el distí que ell nostre protagonista ha triat per les seves vacances ha estat; Argentina, hi anava per dos motius de bastant pes:
El primer per tal de conèixer Argentina, tot i que en Jordi ha vingut amb un sentiment bastant satisfactori, ja que el país l’ha fascinat en tots els sentits, i que ha vist coses impressionants us diré que tranquils, ja que no penso fer una explicació dels paisatges que ha vist, ni quedar un dia amb ell i tots vosaltres, si es que no voleu, per ensenyar-vos les fotografies de les Catarates de Iguaçú i el Perito Moreno, no penso parlar dels racons que ha descobert, soc molt conscient que per això ja teniu milers de pàgines webs bastant interessants que podeu consultar i es que més aviat m’agradaria parlar del segon motiu pel qual en Jordi havia decidit fer aquest viatge a la terra dels antics Patagònics.
El segon motiu era que a l’Argentina es trobava el seu xicot, l’ Ariel.
En Jordi i l’Ariel ja feia gairebé tres mesos que no es veien i es clar en Jordi es moria de ganes de trobar-se amb ell.
Durant el període de temps que havien estat separats tots dos havien mantingut contacte sobretot via e_mail o be amb alguna trucada; i com molts de vosaltres ja sabreu, una relació amb tanta distància entre mig pot causar molts conflictes interns i en Jordi no es menys.
En Jordi havia viscut aquesta experiència, al principi, com una mena de prova i amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos, tot i que ho vivia amb força normalitat era molt conscient que clar una trucada en un moment donat i un e_mail romàntic podia ser suficient ja que tot era perfecte.... Bé quasi tot ja que li faltava la seva presència i el seu contacte.
D’aquesta manera i de mica en mica va començar a tenir dubtes, i no sobre l’Ariel i la seva fidelitat, ja que els protagonistes de la història estan molt enamorats, més aviat els dubtes que en Jordi volia resoldre eren sobre els seus sentiments.
Bé en Jordi volia saber si es pot estimar amb la mateixa intensitat o si realment aquests sentiments es magnifiquen amb la distància, es a dir volia comprovar si això que passa als programes del tipus “Gran Hermano”, de la típica parella que estan separats durant un període de temps i que el que està dintre de la casa ho passa fatal i tot això esdevé amb la sensació de que no es pot viure sense la mitja taronja, i que es creu que s’estima més que avans ja que en tot aquest temps, s’han adonat de moltes coses i tot això....
Us diré que en Jordi es un tele-adicte fanàtic d’aquests programes i que per moments i amb la distància hi havia dies que ho vivia d’aquesta manera i d’altres que no sabia si ho estava magnificant tot amb tants quilòmetres de separació.
I amb totes aquestes sensacions va arribar el dia, i desprès de gairebé tretze hores d’avió i no se quants “Miolastans” ja que en Jordi ho passa fatal als avions des de que va veure la pel·lícula “Viven” .... en Jordi va aterrar a Buenos Aires i feta tota un Evita es va trobar amb el seu estimat.....
La trobada va ser d’allò més emotiu i passional però això forma part de la intimitat dels nostres protagonistes.
Anàvem passant els dies i en un principi tenien una sensació semblant a la que tenien quan has fet un examen a la universitat, es a dir, tenien aquesta sensació de que ja està fet i ara falta saber els resultats i en aquells moments al més important era el fet que estaven junts de nou.
En Jordi i l’Ariel van estar junts gairebé cinc setmanes, pot ser el seu rècord de temps en estar junts i la conclusió del nostre protagonista va estar la següent.
En Jordi quan tornava desprès de tants dies junts venia pletòric i ple d’amor i bastant més relaxat, es clar, però una vegada aquí un dia hem va trucar per telèfon i hem va dir:
Sylver, tinc una sensació molt estranya saps, es sobre aquella comparació que et vaig posar de quan fas un examen, la meva conclusió es que si que l’he aprovat, però que amb que el viscut he vist que els sentiments que ens mostren al Gran Hermano... son mentida podrida, que realment tot es magnifica i que jo l’he viscut com un parèntesis.... saps tinc la sensació que he fet com una mena de parèntesis sentimental en el temps que he estat separat i que ara que he tornat ha estar amb l’Ariel he viscut tot com una mena d’amor d’estiu, que realment ara els sentiments son més profunds i han augmentat tot i que ara ell està en Buenos Aires i jo estic aquí i tinc que continuar endavant....
El protagonista d’aquesta història es diu Jordi i és un xicot que com aquell que diu, no fa ni tres dies que va arribar de les seves vacances i encara està aterrant en aquesta mena de monotonia que ens recorda a quin mon estem encara que ell no ho senti així en aquests moments.
Aquest any el distí que ell nostre protagonista ha triat per les seves vacances ha estat; Argentina, hi anava per dos motius de bastant pes:
El primer per tal de conèixer Argentina, tot i que en Jordi ha vingut amb un sentiment bastant satisfactori, ja que el país l’ha fascinat en tots els sentits, i que ha vist coses impressionants us diré que tranquils, ja que no penso fer una explicació dels paisatges que ha vist, ni quedar un dia amb ell i tots vosaltres, si es que no voleu, per ensenyar-vos les fotografies de les Catarates de Iguaçú i el Perito Moreno, no penso parlar dels racons que ha descobert, soc molt conscient que per això ja teniu milers de pàgines webs bastant interessants que podeu consultar i es que més aviat m’agradaria parlar del segon motiu pel qual en Jordi havia decidit fer aquest viatge a la terra dels antics Patagònics.
El segon motiu era que a l’Argentina es trobava el seu xicot, l’ Ariel.
En Jordi i l’Ariel ja feia gairebé tres mesos que no es veien i es clar en Jordi es moria de ganes de trobar-se amb ell.
Durant el període de temps que havien estat separats tots dos havien mantingut contacte sobretot via e_mail o be amb alguna trucada; i com molts de vosaltres ja sabreu, una relació amb tanta distància entre mig pot causar molts conflictes interns i en Jordi no es menys.
En Jordi havia viscut aquesta experiència, al principi, com una mena de prova i amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos, tot i que ho vivia amb força normalitat era molt conscient que clar una trucada en un moment donat i un e_mail romàntic podia ser suficient ja que tot era perfecte.... Bé quasi tot ja que li faltava la seva presència i el seu contacte.
D’aquesta manera i de mica en mica va començar a tenir dubtes, i no sobre l’Ariel i la seva fidelitat, ja que els protagonistes de la història estan molt enamorats, més aviat els dubtes que en Jordi volia resoldre eren sobre els seus sentiments.
Bé en Jordi volia saber si es pot estimar amb la mateixa intensitat o si realment aquests sentiments es magnifiquen amb la distància, es a dir volia comprovar si això que passa als programes del tipus “Gran Hermano”, de la típica parella que estan separats durant un període de temps i que el que està dintre de la casa ho passa fatal i tot això esdevé amb la sensació de que no es pot viure sense la mitja taronja, i que es creu que s’estima més que avans ja que en tot aquest temps, s’han adonat de moltes coses i tot això....
Us diré que en Jordi es un tele-adicte fanàtic d’aquests programes i que per moments i amb la distància hi havia dies que ho vivia d’aquesta manera i d’altres que no sabia si ho estava magnificant tot amb tants quilòmetres de separació.
I amb totes aquestes sensacions va arribar el dia, i desprès de gairebé tretze hores d’avió i no se quants “Miolastans” ja que en Jordi ho passa fatal als avions des de que va veure la pel·lícula “Viven” .... en Jordi va aterrar a Buenos Aires i feta tota un Evita es va trobar amb el seu estimat.....
La trobada va ser d’allò més emotiu i passional però això forma part de la intimitat dels nostres protagonistes.
Anàvem passant els dies i en un principi tenien una sensació semblant a la que tenien quan has fet un examen a la universitat, es a dir, tenien aquesta sensació de que ja està fet i ara falta saber els resultats i en aquells moments al més important era el fet que estaven junts de nou.
En Jordi i l’Ariel van estar junts gairebé cinc setmanes, pot ser el seu rècord de temps en estar junts i la conclusió del nostre protagonista va estar la següent.
En Jordi quan tornava desprès de tants dies junts venia pletòric i ple d’amor i bastant més relaxat, es clar, però una vegada aquí un dia hem va trucar per telèfon i hem va dir:
Sylver, tinc una sensació molt estranya saps, es sobre aquella comparació que et vaig posar de quan fas un examen, la meva conclusió es que si que l’he aprovat, però que amb que el viscut he vist que els sentiments que ens mostren al Gran Hermano... son mentida podrida, que realment tot es magnifica i que jo l’he viscut com un parèntesis.... saps tinc la sensació que he fet com una mena de parèntesis sentimental en el temps que he estat separat i que ara que he tornat ha estar amb l’Ariel he viscut tot com una mena d’amor d’estiu, que realment ara els sentiments son més profunds i han augmentat tot i que ara ell està en Buenos Aires i jo estic aquí i tinc que continuar endavant....
Sylver
