lunes, diciembre 12, 2011

LES INQUIETUTS D’ EN SYLVER GALAXY



Quan vius a una gran ciutat com ara Barcelona, et poden passar moltes coses al mateix dia, tantes que es com si de sobte el temps fos el nostre enemic i sembla que hem de lluitar en contra d’ ell per que tot sigui més ràpid.

O pot ser estem tant acostumats a que tot vagi molt de presa?
Hem dic Sylver Galaxy i aquesta es una història a la meva ciutat; “Sylver Galaxy in de City”:
Un dia hem hem vaig donar compte que volia acabar amb un passat que m’angoixava, i de que les meves històries havien de tenir un principi i un final.
Cadascú tanca les seves angoixes com pot i jo vaig decidir llançar-ho TOT per la finestra les coses de casa que hem “Donaven mal rollo”; records: aquella samarreta que et vas deixar a casa meva, aquell quadre que hem vas pintar, les fotos dels nostres viatges.....

I abans d’anar al llit vaig veure escampats pel carrer tots aquells records, totes les coses que hem feien mal, sabent que no passaria res ja que a l’endemà quan tornés a mirar per la finestra, tots aquells records haurien desaparescut, perquè segurament les aprofitaria algú que passava pel meu carrer, els objectes que m’angoixaven o el mes possible els escombriaires farien de tot mentres jo dormia...

I et dones compte que res es tant important com et semblava i que a la vida s’han de tancar els cercles.
Es la meva teoria dels cercles, en Sylver Galaxy i la meva teoria dels cercles; totes les històries comencen i finalitzen formant un cercle, pot ser que no ho puguis tancar quan vols però la meva experiència m’ha fer comprovar que al final d’una manera o d’altra sempre es tanquen.

Pensant en tot això vaig sortir al carrer, i hem vaig recordar d’una paraula nipona del meu últim viatge al Japó : “MUGA”, que es quan camines sense pensar, ja que la inèrcia la que fa que facis les coses que has de fer per que estem tan programats per fer les.

Un instant i hem va venir al cap la meva imatge llançant tot per la meva finestra, pot ser m’ha via vist algun veí però de sobte al carrer algú hem saluda...

No recordo el seu nom!!!
Qui era? He parlat amb ell per inèrcia i segurament el record de la seva cara s’esborrarà, al cap de tres segons i es que en una ciutat tan gran com aquesta si no vols patir has de lluitar contra tot el que et fa mal, i si, pots llançar objectes per la finestra però les persones estan aquí i comparteixen la mateixa ciutat, llavors ens contagiem d’aquesta mena de malaltia que els psiquiatres anomenen: “PROTOPAGNASIA” ; si la pateixes pots trobar-te amb algú i no recordar-te d’ ell ja que als tres segons mes tard segurament ja has oblidat qui es, per molt important que sigui, es com una mena d’evolució... o pot ser :
Estem obligats a patir-la per tal de sobreviure en una gran ciutat?
Si tot ho llancem i patim de malalties que fan que ens oblidem del nostre passat, sembla que la vida tingui més sentit.... oi?
Pensant en tot això, i caminant pel carrer, de sobte...

Ll’aparador d’una carnisseria hem va impactar, un munt de bestioles mortes, hem van fer re capacitar i un munt de frases que havia sentir passaven pel cap:

“JO PENSAVA QUE SEMPRE ESTARIEM JUNTS, I M’IMAGINAVA DE GRAN AMB UNA PERSONA COM TU”

“T’ESTIMARÉ PER SEMPRE I SOC TEU PER SEMPRE”
“T’HE PINTAT AQUEST QUADRE QUE SIMBOLITZR EL NOSTRE AMOR”

“DEIXO AL TEU CALAIX LA MEVA SAMARRETA PREFERIDA”

“PODEM MIRAR LES FOTOS DEL NOSTRE VIATGE, M’AGRADA AQUELLA QUE ESTEM JUNTS MIRANT A L’INFINIT????”

Frases que voltaven pel meu cap i que segurament acabaré oblidant, aquestes no les podré llançar enlloc, i segurament ningú les podrà aprofitar, formen part de la meva vida i se que he de continuar caminant.
Deixo de mirar l’aparador de la carnisseria i continuo caminant, tinc moltes coses a fer avui i no tinc temps de pensar en frases de no se qui, ni de pensar en les coses que algú hem va dir algun dia i de qui ara no recordo la seva cara, ni d’aquella samarreta que vaig llançar i si miro a l’infinit no tinc present aquella foto que vaig llançar per la finestra.
Però!!!
Realment tot es tan fàcil?
Podem tancar un cercle llançant els records per la finestra?
Realment patim d’aquesta malaltia que ens fa oblidar als que no volem?
Ja ha passat un altra dia i m’estic fumant un cigarreta a la meva terrassa mirant a l’infinit, això hem recorda alguna cosa que ara no se quina es..
No puc evitar mirar l’edifici que tinc en front, hi ha una noia que està llançant coses per la seva finestra, una samarreta, fotos, un quadre....
Hem recorda alguna cossa...
Segurament demà serà un altra dia!

Il•lustració: MarciaQ
Text: Sylver Galaxy
http://sylvergalaxy.blogspot.com/

domingo, junio 12, 2011

CUARENTON



Hoy es mi cumpleaños y al contrario de otros años no me apetece publicar fotos del evento, para eso existen los faceboocks y esas cosas aunque no soy muy adicto a ellos que digamos!
Este año lo he celebrado en el SQ47, como final de algo y el principio de algo, la verdad es que casi todos los años me ha gustado hacer algo en casa, con mucha gente, fiestas temáticas, como la de las tortillas travestis, la fiesta de blanco, la de ponte algo en la cabeza, la de pelucas y cahipiriña.... tantos recuertos, pero este año para zanjar y enterrar mis treinta y empezar los cuarente he decidido hacerlo diferente.
Dicen que cuando los cumples estas como en la mitad de la vida, que te sientes mayor para muchas cosas y no tanto para otras, muchos de a mis amigos me han explicado lo que sintieron, otros me han escrito cosas muy bonitas, al fin y al cabo cada uno lo siente a su manera, lo que si creo que importa es que lo hagas siendo auténtico....
Besitos Sylver