miércoles, diciembre 12, 2012

SYLVER GALAXY: EL NOI SERPENT


 SYLVER GALAXY: EL NOI SERPENT


 

Com ja sabeu hem dic Sylver Galaxy i soc un xicot preciós tot i que molta gent diu que tinc problemes. I es que la veritat a mi m’agrada tota mena de drogues, fumo de tot, prenc pastilles per qualsevol cosa i acostumo barrejar-les amb alcohol i com no m’encanta el sexe, si reconec que sempre ha estat el meu punt feble i que tinc i la mànega més que ampla.

Pot ser que si, que molts pensin que tinc un problema, però soc molt modern, jo sempre vaig a la última en tot i no solament hem refereixo a la meva forma tant “Xic” de vestir, sempre vaig als locals de moda, segueixo els darrers “Hits Parades” i no hem perdo cap “Premier”  de teatre o de cinema i com no; també estic super-al-dia en el mon multimèdia e interactiu i crec que es totalment ideal.

Hem vaig comprar un mòbil de última tecnologia per poder tenir oberts tots els buscadors de sexe “On line”, a qualsevol punt del planeta,  i d’aquesta manera estic més al dia, Quina passada!!

Això no es com quan anàvem a l’ institut  i t’havies de menjar el cap pensant en aquell noi que t’agradava o si aquell altra anava per mi, per sort avui dia amb el meu Mega- ordena que té la connexió de la banda més ampla del mercat i amb un sol “Click” puc saber quants homes hi han en un radi inferior a vint metres i quants disposats a passar una bona estona amb mi.  I com tinc mitja dotzena de ‘perfils’ oberts puc triar, el color, les orientacions, l’edat i fins i tot la fantasia més amagada que pugui tenir en aquell moment com vulgui i amb qui vulgui. Estic encantat de viure en aquesta ‘nova era’ i Visca les noves tecnologies!!

La veritat que si que  avui en dia tot es més fàcil, i es cert que m’he tornat en un xicot pragmàtic i exigent i es que com que amb un sol dit, puc tenir el que necessito i tot sense haver de parlar ni de fer grans esforços, això fa que puntualment hem qüestioni:

Son realment aquestes les relacions del futur? I dintre de deu anys? Ens relacionarem de manera tàctil i ens implantarem ports USB al cos per transmitir-nos la informació?

Des del  meu punt de vista: Et podria dir que avui en dia, si no ets un xicot multimèdia, per molts estudis que tinguis, o  per molt intel·ligent que puguis ser,  si no ets un noi com jo, dels que vivim al dia i dels que ho fem tot “Clickant” un botó...   Amic meu estàs ben perdut!!!!

Mira que guay! Jo aquesta tarda he quedat amb tres nois que m’agraden, I amb un interval de una hora i mitja per poder recuperar-me entre “polvo i polvo” que es el temps que necessito, si està Super- Clar  els tres xicots son del meu estil i estan a una distància de tres parades de metro com a molt i tot això ho he aconseguit només amb tres moviments de ratolí!

Ja es l’hora tinc quinze minuts per trobar-me amb el primer noi que he quedat aquesta tarda i de camí al metro, hem paro davant d’una carnisseria que hem crida l’atenció, no puc evitar fixar-me una estona i es que la carnissera, ha organitzat el seu aparador d’una manera estratègica però gairebé macabra i sinistra ja que ha disposat un munt de figuretes d’animalets entre els pollastres i els conills morts que té a la venda; i tot això hem fa pensar:

 

 Jo que soc un noi Mega- Modern i que he estat amb homes de bandera sense haver de dir paraula, de sobte m’he sentit com les gallines i els ànecs d’una granja quan estan en l’època de cel.

 Si de sobte m’he sentit com un d’aquests animalons tan simpàtics i m’he vist transformat en una mena de serpent, intento imaginar-me, segurament molts hem veurien com una criatura de circ ‘bizarra’, com un personatge  tret de la pel·lícula “Freaks”. Però a mi l’idea no m’angoixa i fins i tot hem fa gràcia, i tinc moltes ganes de riure. I es que en un  altra moment de la meva vida, pot ser que si m’ hagués espantat aquesta idea tan estranya, però avui en dia i amb tanta tecnologia la veritat es que no.

Se perfectament que no tindria cap problema per tenir relacions, això si m’ hauria d’obrir uns altres perfils i segurament que molts dels que es pensen que ja ho han provat de tot, tindrien ganes de passar una bona estona amb mi, tots dirien ben orgullosos que ho han “provat” i que han passat la nit amb el noi-serpent, estic ben segur que amb el meva llengua de rèptil hem sobraria i tindria més que suficient per poder fer “click” i triar al noi o als nois disposats a passar una bona estona amb el noi serpent, si seria un tros de carn  més fred i amb un tacte molt diferent, però realment la cosa canviaria tant???

 

Il·lustració: Marcia Q.

Text: Sylver Galaxy

lunes, junio 25, 2012

LOS ESPEJOS DE SYLVERGALAXY


ELS MIRALLS D’ EN SYLVER GALAXY


Quan vius a una ciutat com Barcelona, si no tens una coatching personal, es pot dir que no ets ningú, se perfectament que no hem curaré mai de la meva bogeria, ni dels meus canvis inexplicables d’humor, i ho porto  amb dignitat, simplement hi vaig per tal de intentar conèixer-me  una mica més.
Resulta que la meva coatching, la Marta,  i jo estàvem parlant sobre l’afinitat que tens amb moltes persones que gairebé acabes de conèixer, o amb alguns dels teus amics, amb els quals pots arribar a obrir-te i explicar tot el que sents i de la sensació tan bona que tens quan coneixes a algú així, i que t’ entén tan be,  i ella hem va respondre:

Marta: Mira Sylver: Tot aixó científicament té una explicació psicològica, resulta que al cervell tenim uns col·lectors que busquen identificació, aquests funcionen en forma d’emissor i pots trobar-te amb qualsevol persona que faci de receptor, de manera que si els seus col·lectors i els teus es sintetitzen perquè es veuen reflectits es produeix un efecte que es diu: L’efecte Mirall, i quan això succeeix  tens aquesta química i aquesta sensació de simbiosi amb l’altra persona.

Jo no soc de moltes explicacions científiques però aquesta, la vaig entendre perfectament i pensant en tot això vaig sortir de la consulta.

Tornant cap a casa i ja al metro, hem vaig creuar una mirada amb un noi. Era un noi molt enigmàtic amb cara d’ocell, de seguida vam connectar, gairebé no vam parlar ja que vam tenir un Efecte Mirall brutal,  vam anar a casa seva i vam passar la nit junts superconnectats.

L’endemà a la feina els meus companys parlaven de coses avorrides, futbol, crisi, política  informes,  conferències, dels operadors de la fàbrica on treballo, del Director General i jo faig com si tot m’interessés  moltíssim però estic pensant en altres coses, mentalment no estic  l’oficina  però per sort es hora de plegar, demà serà un altra dia.
Vaig arribar a casa i de seguida vaig connectar amb el meu gos, hem deia amb els seus ullets que volia sortir i al carrer. Passejant amb el meu gosset, hem vaig creuar amb un noi ben trempat que portava un gosset molt graciós  i de seguida vaig veure que els seus col·lectors emisors connectaven amb els meus receptors i vam començar a parlar,del pinso, de les vacunes, i no se com vam acabar al seu llit, no se com explicar-ho però va ser com una Connexió d’Efecte Mirall instantània.

Al dia següent hem vaig aixecar molt positiu tot i que tenia gran dinar familiar molt important.
Ens vam saludar fredament i quan estàvem tots a la taula, ens vam començar a fer les mateixes preguntes de sempre, amb les típiques respostes, les converses de sempre, no trobo cap neurona mirall en aquella taula i m’està donant un atac de pànic.
Vaig sortir d’aquella situació com vaig poder  i vaig decidir anar una estona al gimnàs,  i quan estava a la piscina, un noi molt eixerit hem va mirar fixament i es clar, jo també el vaig  mirar molt fixament , ja que sabia  perfectament el que pensava, tres frases i ja estava a casa seva, el seu col·lector enfocava perfectament amb el meu.

Sortint de casa seva vaig rebre una trucada telefònica, no se per que però no tinc cap connexió d’efecte mirall ni amb els telèfons ni amb cap mena de xarxa social així que vaig decidir donar-me de baixa de tot,  la noia que hem va atendre hem va dir que això dels col·lectors no era cap motiu per donar-te de baixa d’un servei.

Aquella conversa amb la teleoperadora hem va provocar una altra crisi d’ansietat...
Tornant a casa meva pels carrers del meu barri, de sobte un noi molt maco hem va demanar foc, vam començar a xerrar, ja que hi havia moltíssima connexió, quan de repent un altre noi guapíssim, ens va demanar una cigarreta i vam començar a fer conya tots tres, realment hi havia una atracció neuronal molt forta entre els tres i vam  passar la nit junts i la veritat va ser experiència increïble, hi havia tanta TRIconnexió

.Al vespre ja estàvem tan cansats que vam decidir marxar cadascú a  casa seva.

Al dia següent a la consulta, hem sentia més relaxat que de costum tot i que tenia un dubte que vaig preguntar a la meva coatching:  

Sylver: Pot passar que les teves neurones tinguin efecte mirall amb dues persones alhora?


Il·lustració: Marcia Q.

Text: Sylver Galaxy


 

 

 

miércoles, enero 25, 2012

LA MELANCOLIA DE SYLVERGALAXY



LA MELANCOLIA D’ EN SYLVER GALAXY

 

Aquet matí m’ha costat aixecar-me més que mai, tinc un mal de cap bestial i una sensació molt rara per tot el cos, sobretot al pit que m’oprimeix tant que gairebé no puc ni respirar.

Tinc tres llibres a la tauleta de nit, que he intentat llegir-me però cap m’enganxa i ja fa dies que hem poso el mateix CD, ja que no tinc ganes, ni puc canviar-lo, no se si estic en aquest mon per alguna raó en especial, ni tampoc tinc ganes de plantejar-me aquestes coses. Per sort avui es Divendres!

Les setmanes passen ràpid, perquè intento no pensar molt en les coses que tinc que fer,  d’altra manera segurament no ho podria suportar, de totes maneres l’únic al·licient que tinc ara mateix i el que avui hem dona forces per anar a la feina, i tirar endavant: Es saber que ja es Divendres!!!

Ja estic a la feina, tothom parla del partit d’ ahir, crec que va ser important, els meus companys parlen massa... De repent hem truquen per telèfon, es la Directora General, i jo no tinc ganes de fer res; perquè no hem deixa tranquil?

Vaig al seu despatx i no para de parlar i parlar, però jo només penso en la cara de euga que té,  només estic pendent del rellotge que va més lent que mai;  no puc evitar mirar-la amb cara de fàstic, doncs porta un vestit realment espantós i no se perquè no para de demanar-me, informes, cartes, protocols..., no para de moure la seva boca torta de ruca... Es tan pesada!

 Estic tant cansat que no puc més i hem vaig al lavabo, es l’únic lloc on estaré relaxat, allà segur que ningú hem molestarà i decideixo dormir-me una estoneta, d’aquesta manera el temps passarà més ràpid i podré sortir abans.

Ja son les tres passades, hora de plegar, un company ha vingut a despertar-me, surto immediatament al carrer sense dir res, tots hem miren malament, no se perquè; que passa no puc ni dormir una estona a la feina? No veuen que realment estic fatal? Per mi és més important estar be a la nit per poder sortir!

Quin mal de cap que tinc, avui tota la gent crida molt, al metro, al carrer, tothom xerra massa, tinc ganes d’arribar a casa i dormir fins la mitjanit, només tinc ganes de sortir de festa, de descontrol, de Frenesí; de farra,  Estic tan nerviós!!!

Per sort ja es hora de sortir de festa, he quedat amb els meus amics, tots estem contents, perquè es Divendres.

De repent no hem fa mal el cap i tinc una estranya sensació de felicitat, tinc tot el cap de setmana per davant. La nit continua i tot es ideal!

Ja puc respirar perfectament i no tinc ganes de dormir, tinc ganes de ballar, de riure, de parlar amb tothom de viure, de conèixer a molta gent, tothom parla de coses superinteressants i ningú m’agobia, no puc parar de beure i de fumar de riure de felicitat, tothom es genial i de repent tot té sentit.

 A les tantes de matí; i a poc a poc els meus amics i jo, ja ens anem cap a casa.

Jo he hagut d’ agafat un taxi, no se si tinc diners suficients, però estic tant passat de tot, que no hem veig amb cor d’agafar el nit bus; no se com he arribat però finalment estic a casa i hem quedo adormit al sofà.
Ja es Dissabte,  son les quatre de la tarda, hem costa molt aixecar-me i hem fa mal tot, sobretot el cap, vaig a la dutxa i veig que tinc tres blaus al cos, però jo no recordo cap cop, ara que hi penso: Hi han moltes coses que no recordo de ahir a la nit!

 No tinc ganes de menjar, m’he mirat al mirall i estic horrorós, hem fa mal tot.

Qui mal rollo! No puc ni pensar! Deu meu tinc que deixar de fumar!

Tinc la pantalla del mòbil plena de missatges i de trucades perdudes, que pesats que estan tots!

Hem truca un amic per explicar-me que ahir va conèixer  a no se qui i que ha passat tota la nit amb ell, i bla, bla... estic tant marejat que tot hem dona voltes!

No sé com penjar el telèfon, i no se com he tingut forces per dir- li:

Ho sento tinc que penjar, ja parlarem, ara no puc;  hem marejo!!!

Que passa avui? Perquè tots parlen tant? Per què hem tremolen les mans?

Me’n vaig a dormir, no tinc forces per res, hauria de netejar la casa, anar a comprar i posar una rentadora, però no puc, ja ho faré demà! O altra dia!

Hem costa dormir perquè no puc respirar i no se perquè no puc parar de plorar, perquè hem sento sol Finalment he pogut dormir una estoneta, i estic cansat d’estar al llit, al cap i a la fi es Dissabte nit i tinc ganes de sortir, ja no estic trist i no hem fa mal el cap.

El meu mòbil està ple de missatges dels meus amics, avui celebrem alguna cosa, crec que un aniversari, no recordo de qui, tant se val, hem quedat per sortir un altra vegada, Estic molt content!

Ja estic de festa amb tots els meus amics, estem ballant i els llums de la pista de vall il·luminen la meva cara, penso en la meva feina i en la Directora General i  hem fa gracia, no puc parar de riure.

 

Il·lustració: Marcia Q
Text: Sylver Galaxy